Nocem Collado, directora del documental La dona i l'aigua, a Terrassa el 22 de març de 2022

Fa mesos que no escric cap article d'opinió però avui sento molt endins la necessitat de compartir amb algú que vulgui llegir sobre l'experiència que vam viure dimarts, dia 22 de març, dia Mundial de l'Aigua, mes de la dona, en compartir una estoneta amb la Nocem Collado, en el Cinefòrum que vam organitzar Dones d'Aigua de Terrassa al Cinema Catalunya. Agrair el suport en el finançament de l'Observatori de l'Aigua de Terrassa-OAT, i el del Casal de la Dona, que ens va permetre vèncer unes dificultats burocràtiques. Vam fer tota la difusió que estava en les nostres mans a través de les XSS i formàvem part de les diferents iniciatives programades al voltant del 8 de març amb la coordinació de la Regidoria de Polítiques de Gènere de l'Ajuntament de Terrassa, que enguany ha tingut per lema "Repartim-nos les feines. Som corresponsables".

 Dones d'Aigua som un grup de dones que vam néixer com a col·lectiu durant el procés de municipalització de la gestió de l'aigua a la nostra ciutat. Defensem una gestió pública, però no solament això. Creiem que la gestió pública és condició necessària però no suficient. Volem formar part del procés que permeti aconseguir una gestió transparent, amb rendició de comptes i en la que la ciutadania tingui un paper de participació real, i per això col·laborem en diferents grups de treball de l'OAT. Qualsevol persona que tingui ganes de conèixer i aportar serà benvinguda perquè el que fem amb l'aigua és quelcom que ens afecta a totes. 

 Ja fa uns anys vam conèixer de l'existència d'una dona, directora, fotògrafa, realitzadora, la Nocem Collado, que havia rodat un documental a l'Índia, amb un títol que ens feia vibrar molt: "La dona i l'aigua". Vam començar a treballar en la possibilitat que ens acompanyés amb la seva presència i saviesa aquí, a Terrassa, en un acte on poguéssim projectar el seu documental, debatre i parlar entorn de l'aigua i sobre com afecta tot el que hi té relació amb aquest bé essencial en la vida de les persones i sobretot en la vida de les dones. 

 La Nocem comparteix amb nosaltres, aquesta mirada amb perspectiva de gènere, a més d'una mirada crítica amb aquest món dominat per les lògiques del capital, que per a res tenen empatia ni saben del dolor i el patiment que provoquen, expulsant a tants éssers del sistema i generant tantes injustícies amb els éssers vius i amb el medi natural. 

 Collado agafa la seva càmera i sap de què vol parlar i ho fa amb unes imatges de gran bellesa, malgrat la duresa del missatge. Sap mostrar una realitat que colpeja la nostra consciència, i a la vegada hi ha moments de bellesa poètica a la pantalla, a través d'un treball de gran qualitat a diferents nivells. Ens ha ocupat un temps aconseguir fer realitat compartir una tarda amb ella, per diferents motius de logística, però ha valgut la pena la nostra insistència per a aconseguir-ho. 

Ens hem trobat una gran dona, de conviccions fermes, que sense necessitat de cridar- parla de forma pausada i tranquil·la-, transmet unes idees de gran força i profunditat. Una gran dona. Una dona, a un temps fràgil i vulnerable, a un temps forta i valenta. Una dona sincera, en aquesta dualitat que ens fa humanes i que ens ha arribat molt endins. Una dona que es va formar, quasi d'amagat, perquè a casa seva preferien una carrera amb més futur que el relacionat amb la imatge i el so, estudiant a doble línia i a doble esforç. 

 El documental La dona i l'aigua es desenvolupa mostrant un paral·lelisme entre la dona, creadora de vida i l'aigua, sense la qual no hi ha vida. Els cicles de la vida, els cicles de l'aigua. La Nocem fa transcórrer la filmació a través de quatre figures femenines en les quatre fases de la vida, naixement, creixement, desenvolupament i mort, en paral·lel a com transcorre el riu que fa el seu camí fins a arribar a la mar, "que és el morir" que escriví Jorge Manrique i va cantar Paco Ibáñez. 

La seva idea era anar mostrant diferents aspectes d'aquesta duríssima realitat que conforma el polièdric país asiàtic més poblat del món. I com en el sí de tanta injustícia, la dona és qui pitjor part s'emporta.

 La qualitat del seu treball l'ha dut a rebre diferents premis nacionals i internacionals, entre els que destaquen: el Green Film Network Award 2014 del Festival Ecozine, que es coneix com els "Òscars Verds", i que aglutina a vint-i pico països , i en el que es valoren treballs de temàtica mediambiental; la Biznaga de Plata del Festival de Màlaga 2014 en l'apartat "Afirmando los derechos de la mujer" i el Premi a Millor Documental al prestigiós Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe Espiello en 2016.

 A internet o al final de l'entrada d'aquest blog amb el mateix títol en castellà, trobareu enllaços que m'agradaria que veiéssiu i que parlen per si mateixos i us permetran conèixer millor a aquesta directora i el seu compromís amb la vida i amb les dones, i la seva sensibilitat enfront de la barbàrie que permet aquest neoliberalisme econòmic en què estem ficades les persones i que té unes conseqüències tan greus, encara que hi hagi qui prefereix no mirar o que les causes siguin amagades. 

 Nocem, ens tornarem a veure.

Fotograma del documental La Dona i l'Aigua de la Nocem Collado