Miro per la finestra del despatx.
El sol brilla i il.lumina el carrer. Avui, en Marc anirà sol a buscar els nens
a l’escola. Sempre que puc hi vaig jo també i m’encanta, precisament perquè no
hi puc anar sempre i és com un luxe, fer de mama. Moltes vegades hi va l’avi a
buscar els nens perquè a nosaltres se’ns encongeix el temps, amunt i avall, en
continues reunions i compromisos laborals. N’estic una mica tipa!
De tots els dies de la setmana, el
que més m’agrada és el que ens escapem a dinar junts amb el Marc, ep!, després
del vespre que me’n vaig a ballar o al cine. Amb l’excusa de fer la
compra, anem a dinar a un restaurantet just al costat del supermercat, i tenim
una estona per a nosaltres. Després, en mitja hora enllestim la llista, patates,
cebes, tomàquets, fruites, arrossos, sèmoles, bistecs, lluç o salmó, i alguna que altra tonteria que s’escola
miraculosament cap el fons insaciable del carro, i cap a casa, a posar-ho tot
en ordre. Reconeixo que tinc un deute amb mi mateixa: les columnes del parking
i jo estem enemistades i li he passat la pilota de l’aparcament al Marc...així
que pujo la compra sacrificadament i l’organitzo a canvi de que ell fiqui a la
cova l’automòbil. Arggg!!!
La neteja ens toca dissabte sí i
dissabte també! A cap dels dos ens agrada agafar el motxo, així que més d’un
cop agafem les de Villadiego, que dirien per les Espanyes, i fotem el camp. Un
cop al mes venen la Isabel i el Lluís a casa a fer-nos un cop de mà amb els
vidres i la neteja de fons, perquè sinó la casa semblaria una cova! Em pregunto
perquè l’ordre natural de les coses no és al revés, perquè la pols enlloc de
dipositar-se silenciosament sobre les superfícies no podria marxar volant ni
que fós fent una mica d’enrenou.
Ah! Se m’oblidava! Vaig a trucar en Pep. El necessito com a parella de ball
per a la sessió de Lindy Hope. Quasi sempre hi anem més dones, així que si el
convenço, cosa que em costa poc, ajuda a equilibrar una mica les energies a la
sala. Jo li dic al Marc que qualsevol dia me’n vaig de casa, juas, juas... Ballar és quasi com fer l’amor i si t’hi
entens molt bé amb algú...no sé jo què pot arribar a passar! Ell se’n
riu de mi amb una mirada entremaliada. Sap que com a amant em té guanyada! I també sap que m'encanta ballar...
 |
| Imágen extraída de: http://www.deviantart.com/morelikethis/210319756?view_mode=2adir leyenda |
No hay comentarios:
Publicar un comentario