domingo, 6 de diciembre de 2015

Relat del dia a dia. Sobre igualtat i a manera d'homenatge a les dones que no tenen vida pròpia.

Miro per la finestra del despatx. El sol brilla i il.lumina el carrer. Avui, en Marc anirà sol a buscar els nens a l’escola. Sempre que puc hi vaig jo també i m’encanta, precisament perquè no hi puc anar sempre i és com un luxe, fer de mama. Moltes vegades hi va l’avi a buscar els nens perquè a nosaltres se’ns encongeix el temps, amunt i avall, en continues reunions i compromisos laborals. N’estic una mica tipa!
De tots els dies de la setmana,  el que més m’agrada és el que ens escapem a dinar junts amb el Marc, ep!, després del vespre que me’n vaig a ballar o al cine. Amb l’excusa de fer la compra, anem a dinar a un restaurantet just al costat del supermercat, i tenim una estona per a nosaltres. Després, en mitja hora enllestim la llista, patates, cebes, tomàquets, fruites, arrossos, sèmoles, bistecs, lluç o salmó,  i alguna que altra tonteria que s’escola miraculosament cap el fons insaciable del carro, i cap a casa, a posar-ho tot en ordre. Reconeixo que tinc un deute amb mi mateixa: les columnes del parking i jo estem enemistades i li he passat la pilota de l’aparcament al Marc...així que pujo la compra sacrificadament i l’organitzo a canvi de que ell fiqui a la cova l’automòbil. Arggg!!!

 La neteja ens toca dissabte sí i dissabte també! A cap dels dos ens agrada agafar el motxo, així que més d’un cop agafem les de Villadiego, que dirien per les Espanyes, i fotem el camp. Un cop al mes venen la Isabel i el Lluís a casa a fer-nos un cop de mà amb els vidres i la neteja de fons, perquè sinó la casa semblaria una cova! Em pregunto perquè l’ordre natural de les coses no és al revés, perquè la pols enlloc de dipositar-se silenciosament sobre les superfícies no podria marxar volant ni que fós fent una mica d’enrenou.

Ah! Se m’oblidava! Vaig a trucar en Pep. El necessito com a parella de ball per a la sessió de Lindy Hope. Quasi sempre hi anem més dones, així que si el convenço, cosa que em costa poc, ajuda a equilibrar una mica les energies a la sala. Jo li dic al Marc que qualsevol dia me’n vaig de casa, juas, juas...  Ballar és quasi com fer l’amor i si t’hi entens molt bé amb algú...no sé jo què pot arribar a passar! Ell se’n riu de mi amb una mirada entremaliada. Sap que com a amant em té guanyada! I també sap que m'encanta ballar...



 Imágen extraída de:
http://www.deviantart.com/morelikethis/210319756?view_mode=2adir leyenda




No hay comentarios: